LITERATUYA
 escribo porque escribo y porque tú

REVISTA DE LITERATURA

 
 Revista de Literatura » Escritos y otras hierbas » Poètica de la Contracultura  

  

> LITERATUYA
> INFORMES
RELATOS
POEMAS
>> ESCRITOS...
CLUB de los Cronopios


ESCRITOS, CRÓNICAS, ACOTACIONES Y OTRAS HIERBAS
Me gustan los Rolling Stones
Algo pasa en Guadalajara
Los hombres azules del desierto
Rom-Beij-Melg
El opio de la contracultura
Poética de la contracultura
Hablemos de cine
Portacoeli
En mitad de la mañana
El cine Versalles
Ocaso
Manifiesto de los sinpensantes
Màrius Serra. Alexandria

el viajero
El guardián del arte
El músico callejero
El cliente

CRONOPIA:
manual de instrucciones

Manual para sortear a la humanidad en una calle abarrotada
Manual para aconsejar películas




Introducción a los poemas de Pere Marcilla i Blasco
Poètica de la Contracultura , Pàgina 22
Publicacions de la Universitat de Barcelona
Barcelona 2003


Un dia del 1978 o el 1979, l'aparador de la llibreria Cosa Nostra, del carrer Hospital, apareixia decorat amb un maniquí. De la bragueta li sortia una bombeta vermella, que es mirava tothom que passava. Feia goig, més si al costat del maniquí, una televisió mostrava a Franco amb un pegat a l'ull, com un pirata. Va arribar la policia, que segons l'agent venia perquè els havien avisat els veïns. Després de discutir sobre la conveniència o inconveniència d'aquell aparador que podria resultar molest per les senyores i inconvenient pels nens, el Pere va aconseguir que només apagant la bombeta no calgués retirar-ho tot plegat. Ho vam celebrar com un gran triomf.

Vaig conèixer Pere Marcilla l'any 1977. Alguns dels inquiets militants de la CNT o dels autònoms anàvem a comprar a la llibreria Cosa Nostra del carrer cartagena, davant de l'Hospital de Sant Pau, que regentaven el David Urbano i ell. El David Urbano era un veterà militant anarquista, que havia passat bastants ansy a la trena i que era amic i afi de Luis Andrés Edo, en aquell moment el nostre guru. Sempre preguntàvem pel David i a força de no trobar-lo vam començar a xerrar i a fer amistat amb el Pere, un autèntic iconoclasta, que detestava els mites, però que sempre et proposava unes lectures que, per a mi, eran enlluernadores. Si no tenia diners li podia tornar el llibre. Si no m'agradava, el podia canviar per un altre. Per a un adolescent foll acostumat a que sempre el tractessin a bastonades - fins i tot a la CNT -, la confiança del Pere va ser fonamental. Al carrer Cartagena, a la rebotiga del carrer Hospital - on es va instal.lar la nova i magnífica nova llibreria - vaig pelegrinar, moltes vegades encara amb l'olor del pot de fum de la policia o la pudor de zotal de les comisaries de les que em vaig fer un especialista. El Pere em va ensenyar William Burroughs, les novel.les policíaques de Boris Vian, Dashiell Hammet, Lovecraft, els contes sobre l'èter de Jean Lorrain i fins i tot El mecanoscrit del segon origen de Pedrolo, que li encantava. La conversa era estimulant i quan hi havia reunions, el Pere sempre movia la seva llengua com un fuet per combatre carques, progres i tota mena de hippies de postal. S'havia format al carrer i a la Model i feia de la impertinència un autèntic art.

Jo militava en la secretaria d'organització d'uns dels sindicats de la CNT de Barcelona i en aquest local ens vam acostumar a fer unes reunions clandestines de matinada, a les que assitien entre altres el Martí Sans, el José Manuel Pérez, la Marta García, el Xavier Sabater i altres activistes que s'escapaven fins i tot de les cotilles de la contracultura oficial. El Pere sempre estava embrancat en algun projecte: les llibreries esmentades, les revistes La Cloaca i Fuera de Banda, l'editorial La Cloaca, el col.lectiu Tricoco, la possibilitat de crear cases ocupades com les dels squaters o la coordinació de tota mena d'iniciatives en paral.lel - alguns d'ells a la comuna de la Miranda, darrere del Parc Güell - als grans actes que organitzaven els llibertaris, com les Jornades del Parc Güell i del Saló Diana, el Miting de Montjuich, les sessions del cimena Princesa i tantes altres.

Amb les seves caçadores negres estil Lou Reed, el Pere es movia amunt i avalll estenent la ràbia. Vàrem ser veïns durant l'època en què ell i la Marta García vivíen al carrer Rubens, a Vallcarca, i quan me'l trovaba pel barri, anat jo amb els meus amics de la infantesa, sempre teníem la sensació que era algú important. I sí que ho era perquè no es llepava mai el dit, perquè no tragava amb res ni amb ningú, perquè tenia un punt de vista propi sobre el que passava per davant dels seus ulls i pel món. Eren uns temps de gregarisme, on tothom volia afiliar-se o pertànyer a una associació. Ell, en canvi, era un individualista extrem, seguidor de Max Stirner i d'Enrico Malatesta, dintre del pensament anarquitzant que ens motivava aleshores.

Al Pere Marcilla - com a tants altres - no li van sentar gens bé els anys vuitanta: culte als diners, cocaïna i les horterades que es representaven en les indumentàries dels Duran Duran, els Spandau Ballet i altres ocellots. Ens havíem retrobat al bar Orfeo Negro, al Sidecar o a l'Abracadabra, ja en plena efervescència del punk. Havia perdut punch: es va separar, va estar una època al carrer Sardenya, a casa del Biodramines, també a casa del seu pare del carrer Enamorats i a cau del Jordi Pope del carrer Venus, a Gràcia, ja en males condicions. Cada cop el veia més incòmode. Havia anat passant de venir a les reunions. Anava al seu aire, tot i que compartia algunes de les velles amistats, com les del Quique Bendito, el Salvador Rodés, l'Albert Subirats, el Carles i la Núria, la Maite i el Piru Cirujeda, la Montse Gurgui, el Xavi i el Dani Vidal, el Lluís Rovira, l'Eulàlia Framis, la Meritxell Sales i el Joan Vinuesa, entre molts altres que es movien pel triangle entre Gràcia, la Sagra i el barri Xino, la seva Barcelona.

Quan va reaccionar, ja era una mica tard. Durant els noranta ens vam citar per anar a veure el Xavier Folch, de l'editorial Empúries, que havia publicat les primeres edicions comercials de l'Enric Casasses. L'editor s'havia mostrat interesssat per conèixer els seus poemes, però el Pere ja no sabia on tenia res. Em va insistir que buscaria per les cases on havia anat llanguint, i alguns dels poemes que hem seleccionat els va escriure pensat en la publicació. En tenia ganes. No es va presentar a l'última cita i quan per casualitat me'l vaig trobar al metro, em va dir que s'estava fent proves i anàlisis, però que estava animat, que creia que no tenia res. No va durar gaire.

A part de considerar-lo amic i mestre, crec que el Pere Marcilla va ser un individu extraordinari. Tenia coses a dir, però no va acabar de dir-les. Seria necessari ampliar i contrastar aquests poemes - alguns són excel.lents - amb el contes que va publicar a les revistes Fuera de Banda i Trotón o als articles de la revista Star, on havia signat amb diferents pseudònims. Amb aquest tast us fareu una idea d'aquest anarquista total, que havia conegut la zona obscura perquè no li agradava la clara. Com diu en un dels poemes, "la vida és un instant (fonamentalment ple de merda), la mort és eterna".

© David Castillo

• Puede enviar sus escritos escribiendo a cronopio@literatuya.com.

Por favor, envienos los escritos en algún formato estándar (que no sea "formato gates"), e incapaces del transporte de virus. Por ejemplo: .RTF, .TXT, son muy apropiados, o incluso aceptaremos .PDF. Los escritos enviados en formato .DOC (que es el formato de Word), muy a nuestro pesar no podremos leerlos.

ads

Otras Literaturas
autoretrato Carles Verdú
• Conversaciones
  por Ferran Jordà
  y Arturo Montfort
• Retratos
• Ilustraciones de   Cortázar
Libro de artista

Juegos y acertijos
Ambigrama
 Anagramas
 Sam Loyd
 Enigmas, acertijos y rompecabezas clásicos
 Ambigrama: De joc a joc
• Ambigramas
• Enlaces


Novedades
 Novedades editoriales
 Anhelo de vivir
 Textículos bestiales
• Materiales para una expedición
 Lo que queda del día
 El corazón de las tinieblas



Autores
George Steiner
Julio Cortazar
John Le Carré
Vladimir Nabokov
Umberto Eco
Lewis Carroll
Raymond Carver







Cronopios | Informes | Relatos | Poemas | Juegos | Otras Literaturas

diseño de páginas web
 diseño web | retiros yoga | promoción web
 Patrocinio: ferran jorda
© Literatuya